Des de 2008 la gestió de les platges i cales del litoral de Sant Feliu de Guíxols disposa d’un document (certificat ambiental) segons la normativa europea de sistemes de gestió ambiental EMAS i la reglamentació ambiental ISO. Amb aquest document es pretén que Sant Feliu tingui una millora ambiental en les platges i cales de tot el municipi i les zones verdes que hi ha, que són els jardins Juli Garreta i el Parc de les Dunes. Alguns exemples de mesures fetes són: la implantació de recollida selectiva d’envasos a les platges i la col·locació de detectors d’humitat al reg dels jardins Juli Garreta.
Una altra acció de l'ajuntament per a respectar el medi ambient ha estat convertir el litoral de Port Salvi i cala Vigatà en una zona de bany i prohibir activitats com la pesca i la navegació que perjudiquen la biodiversitat de la zona. Aquestes mesures són un pas més en el camí cap a la sostenibilitat però la gent de Sant Feliu es pregunta; són suficients totes aquestes mesures per a conservar l’entorn del poble?
Cal destacar que el turisme de masses, ha provocat un desgast del mediambient a les costes de Sant Feliu i en el seu entorn, com són les poblacions que té més a la vora; s’Agaró, Platja d’Aro, Tossa de Mar, etc., és a dir, a gran part de la Costa Brava.
El patrimoni cultural de Sant Feliu de Guíxols té molts elements i un dels més importants i que respon al passat d’aquesta ciutat és el de la indústria surotapera. Però aquesta ciutat té molts itineraris que formen part d’aquet patrimoni, com són, entre d’altres, les cases modernistes de la platja de Sant Pol o les cases senyorials del passeig del Mar. També trobem un conjunt arquitectònic, preservat des de fa segles, constituït pel monestir benedictí on s’hi troba la romànica Porta Ferrada (segle X), el museu d’Història de la ciutat, l’església de la Mare de Déu dels Àngels, les torres del Corn i del Fum, etc. Dit això, és de vital importància mantenir en actiu tots els elements representatius que permeten una prospectiva en la història i conservar la singlularitat, la riquesa de la zona: un bon exemple seria el de restaurar els elements d’identitat més significatius de la ciutat.
Actualment, a nivell sociològic la ciutat es troba dividida en dos sectors diferenciats i que corresponen a dos nivells socioeconòmics diferents. Per una banda, s’hi pot diferenciar socialment el nucli de Sant Feliu (casc antic, barri modern i la zona del voltant) i per l’altra la del barri perifèric de Vilartagues a on trobem una part d’aquest (Poble nou) habitada majoritàriament per persones d’ètnia gitana. Aquesta divisió social no és nova, ja que anteriorment va ser quan va sorgir i, en aquells temps, eren dividides com a colònies industrials. Avui en dia hi ha bon ambient entre les dos parts però de tant en tant sorgeixen conflictes. Per tant, la integració d’aquest sector és correcta i positiva però podria arribar a ser-ho més i una bona mesura és la de que l’Ajuntament faci activitats conjuntes, lúdiques i que puguin participar totes les perones que ho desitgin per a que hi hagin contactes i bones relacions.
