Població.
En els darrers anys Sant Feliu de Guíxols ha incrementat notablement la seva població degut majoritàriament a la rebuda d’immigrants de diferents parts del món. En l’actualitat el nombre d’habitants és aproximadament de 22.000. Val a dir que aquesta és una xifra que tan sols té en compte la gent empadronada a la ciutat i que en segons quines èpoques de l’any pot resultar enganyosa ja que per una banda hi ha molta gent que gaudeix de Sant Feliu com a segona residència i per l’altre també ens trobem amb una gran quantitat de turistes anuals, incrementant d’aquesta manera el nombre de persones que hi conviuen.
Ciutat de la Costa Brava.
La situació i localització en la que es troba Sant Feliu de Guíxols, ha estat la culpable de que aquesta es converteixi en una ciutat amb un gran caràcter turístic on milers de visitants acudeixen principalment per gaudir de les seves platges aprofitant el bon clima mediterrani que es respira. Aquest fet ha provocat que la ciutat pateixi un gran contrast en la seva activitat i en el seu estil de vida segons l’època de l’any, és a dir, durant els mesos d’estius l’activitat i el moviment a la ciutat augmenta de manera considerable convertint-la en una ciutat relativament caòtica, envers a les grans aglomeracions de gent, mentre que als mesos d’hivern canvia per complert passant a ser una ciutat tranquil·la descendint la seva activitat i el ritme de vida.
Vegetació i fauna.
La vegetació que podem trobar en aquesta zona del Baix Empordà, com en la majoria de la Costa Brava
Pel que fa a la fauna marina podem dir que tant a Sant Feliu de Guíxols com a la resta de municipis de la Costa Brava
Ciutat de la Costa Brava.
Vegetació i fauna.
La vegetació que podem trobar en aquesta zona del Baix Empordà, com en la majoria de Entre la vegetació també podem trobar diferents tipus de bolets com ara rossinyols, rovellons, carlets, siurenys, ous de reig i trompetes de la mort, entre d’altres.
Patrimoni cultural.
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat amb molt anys d’història al darrera els quals li han deixat d’herència un gran patrimoni cultural que proporciona un altre tipus de turisme diferent al característic d’estiu, sol i platja. Podem trobar diferents llocs d’interès per a visitar cadascun amb la seva petita història al darrera que ens poden ajudar a entendre els diferents canvis que ha patit la ciutat fins arribar al present.
El patrimoni cultural que voldríem destacar i que trobem més important és el següent:
Monestir benedictí
La seva primera fase és d’estil romànic (s. IX-XIV) i correspon al frontis de l’església i al primer tram de la seva nau. Durant els segles XIV i XV s’amplia aquesta conformant la part gòtica. Finalment, l’edifici barroc del monestir data del s. XVIII. A més també es conserven les torres del Fum (s. X-XI) i del Corn (s. XI), la Porta Ferrada (s. IX-X) i l’Arc de Sant Benet (1747). Actualment, el monestir és la seu del Museu d’Història de la Ciutat.
Passeig del Mar.
Aquest passeig que es va iniciar al 1833 amb la col·laboració de tots els guixolencs i en el qual hi ha situades diferents cases senyorials com la Casa Ribot , la Casa Sibils o la Casa Patxot (seu de la Cambra de comerç de la ciutat), que van substituir les antigues cases dels pescadors. Es un dels passeigs més preciosos de la costa mediterrània a causa de la seva amplitud i la seva elegància senyorial.
Ermita de Sant Elm.
Aquesta ermita situada a la banda de garbí, sobre l’antic puig Castellar i fou construïda l’any 1203. La capella original va ser construïda el 1452 i l’exèrcit francès la va destruir per complert el 1696. El 1723 es va reconstruir la capella i fou dedicada a la Mare de Déu del bon viatge que juntament amb Sant Elm, van ser patrons de mariners i navegants. L’aspecte actual, el de la fotografia data del 1993. Aquesta ermita posseeix un mirador considerat el millor per contemplar la badia i la ciutat i des d’on Ferran Agulló es va inspirar per batejar el litoral amb l’expressió de la Costa Brava.
Museu del salvament marítim.
Aquest és un museu que ens dona a conèixer tot el relacionat amb el funcionament i les característiques de les estacions de Salvament de Nàufrags de finals de s.XIX. És un museu únic en tot el Mediterrani ja que encara conserva tot el conjunt de salvament que s’emprava en el passat per socórrer a tots aquells mariners que per unes circumstàncies patien algun naufragi, que per desgràcia passava sovint. Algun d’aquest material és: la caseta, el bot, el salvavides...
L’antiga estació de tren
Aquesta antiga estació era la terminal de la línea ferroviària de Sant Feliu de Guíxols a Girona, construïda entre 1889 i 1892 en un estil neoclàssic industrial auster. La creació d’aquesta línea va suposar un gran progrés millorant la qualitat de la comunicació de la ciutat. La línia va estar en funcionament fins al 1969 i actualment és una escola pública.
Comunicacions.
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat que gaudeix d'una bona comunicació viària amb els pobles que l'envolten. La carretera c-253 enllaça amb Palamos, Sagarò i platja d'Aro i de la mateixa manera la carretera GI-682 connecta amb Tossa de Mar. Tot i que la carretra més transitada és la general C-61, que enllaça amb l'autovia C-31 que alhora enllaça amb l'eix viàri principal de Catalunya, l'autopista del Mediterrani. De Sant Feliu a Girona per carrtera tan sols hi ha 33 km, que es recorren en 40 minuts.
Aquesta ciutat també disposa d'una comunicació marítima des del seu port, tot i que val a dir que aquesta és quasi inexistent degut a la poca profunditat de la badia que ha fet que es converteixi en un port esportiu.
Val a dir que encara que a dia d'avui ja no existeixe, anys enrere Sant Feliu de Guíxols també tenia una comunicació ferroviàrria fins a Girona.
Com a comunicació per via aèria l'aeroport que té més a la vora és el de Girona que està situat a la localita de Vilobí d'Onyar a tan sols a 43 km.
Comunicacions.
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat que gaudeix d'una bona comunicació viària amb els pobles que l'envolten. La carretera c-253 enllaça amb Palamos, Sagarò i platja d'Aro i de la mateixa manera la carretera GI-682 connecta amb Tossa de Mar. Tot i que la carretra més transitada és la general C-61, que enllaça amb l'autovia C-31 que alhora enllaça amb l'eix viàri principal de Catalunya, l'autopista del Mediterrani. De Sant Feliu a Girona per carrtera tan sols hi ha 33 km, que es recorren en 40 minuts.
Aquesta ciutat també disposa d'una comunicació marítima des del seu port, tot i que val a dir que aquesta és quasi inexistent degut a la poca profunditat de la badia que ha fet que es converteixi en un port esportiu.
Val a dir que encara que a dia d'avui ja no existeixe, anys enrere Sant Feliu de Guíxols també tenia una comunicació ferroviàrria fins a Girona.
Com a comunicació per via aèria l'aeroport que té més a la vora és el de Girona que està situat a la localita de Vilobí d'Onyar a tan sols a 43 km.
Relació de Sant Feliu amb el medi global
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat que disposa d’un gran atractiu turístic i és un punt de referència dins del seu entorn a causa de la seva bellesa, de l’herència patrimonial que té (hermita de Sant Elm, Monestir Benedictí...), de la gentilesa i amabilitat del seus habitants i, sobretot, de les magnífiques platges que són gaudides cada estiu per milers de persones i que presenten una gran biodiversitat.
Aquesta ciutat disposa d’una gran afluència turística gràcies als trets que fan d’ella un lloc singular i un reclam per a visitants i turistes de qualsevol indret del món. La seva situació és immillorable; es troba a la Costa Brava , suposant un al·licient pels amants del turisme de qualitat. Val a dir que és reconeguda a nivell mundial i manté un contacte i un vincle molt estret amb altres indrets del món tant per l’accessibilitat que disposa (està molt ben comunicada; vies d’accés, carreteres, port, aeroport a 25 km , etc) com pel seu interès turístic.
Actualment, veure Sant Feliu i conèixer les seves parts més importants amb les TIC ha permès un augment de la coneixença a nivell mundial d’aquesta ciutat.
També cal destacar que Sant Feliu de Guíxols està connectat amb molts altres pobles i ciutats gràcies a la indústria surotapera. Aquesta, a part de representar una part del seu patrimoni molt rellevant i tenir una gran tradició històrica, exporta productes a nivell nacional i internacional.
